Les tres grans preguntes per parlar en públic de manera eficaç: Què? Qui? Com?
Et poses nerviós/a quan has de parlar davant d’una audiència? Ets capaç de sintetitzar allò que vols dir, en un minut? Vols convèncer els teus potencials votants? Vols persuadir als teus adversaris polítics? Saps avaluar les teves habilitats orals i potenciar les teves virtuts? Vols millorar la teva oratòria? Pots mirar aquest vídeo o llegir-te l’article en 2 minuts.
Parlar en públic de manera eficaç no és fàcil, però és possible si en coneixes les principals claus. Perquè no és el mateix fer un discurs davant d’una gran audiència que davant d’un públic reduït, ni és el mateix parlar davant dels mitjans de comunicació que donar la mà a un potencial votant. Malgrat que conèixer les singularitats de l’oratòria no és una tasca senzilla i requereix d’entrenament, ho pots aconseguir si t’ho proposes.
Alliberar l’orador/a que portes a dins no es resol amb una conferència d’una hora, ni tan sols amb un curs de dotze hores si no tens fusta per fer-ho. Tanmateix, si t’atreveixes a descobrir les tècniques dels grans oradors/es, si canvies la mirada quan prepares un discurs, si entens què necessiten els mitjans de comunicació quan et truquen, tindràs moltes més eines per a millorar la teva oratòria en públic.
Per començar, t’has de fer algunes preguntes: Quines diferències creus que hi ha entre els grans discursos de la història i els mediocres? Com creus que es preparen els discursos els millors oradors/es? Sabries detectar una intervenció ben estructurada? Sabries analitzar la comunicació no verbal de la ciutadania que et reclama millores i resultats?
Aquestes preguntes tenen múltiples respostes. Els grans discursos requereixen d’un orador o d’una oradora amb carisma, que sàpiga tocar els temes que preocupen a l’audiència, que domini la presència a l’escenari o davant les càmeres i els micròfons. Però també cal que sàpiga donar bé la mà, pugui moure’s amb solvència per l’espai i atrapi amb la mirada a qui pugui escoltar-lo. Cal que l’orador/a entengui els senyals no verbals en la interacció amb els interlocutors, cal que utilitzi la veu amb varietat i precisió, cal que simplifiqui l’estructura i, alhora, que enriqueixi el contingut per fer-lo amable.
Com que les preguntes que us formulava tenen múltiples respostes, mirarem de sintetitzar-ho en tres punts: QUÈ? QUI? COM? Què dic, a qui li ho dic i com ho dic. Aquestes són les tres claus per a parlar en públic de manera eficaç.
Comencem pel COM. La forma és tan important com el fons. En primer lloc, has de tenir en compte la comunicació no verbal, que està composada per la imatge personal i la gestualitat (facial, manual i corporal). Abans de començar un discurs o una intervenció en mitjans o un contacte amb la ciutadania, has de tenir molt clar quina imatge vols projectar, com el teu públic et dona senyals de si li agrada el que li dius o no a través de la gestualitat i la posició corporal. En segon lloc, has de planificar una mica com utilitzaràs la veu per mostrar-te més competent. No és el mateix parlar amb un volum alt o baix, ni utilitzar un to greu que agut, com tampoc és el mateix parlar a un ritme de 120 paraules per minut o a 180 paraules per minut.
Un cop has pensat en el COM, t’hauries de centrar en el QUI. Qui tens a davant és més important que tu mateix. Has de fer un estudi de l’audiència, saber d’on venen, quina formació tenen, de què treballen i per què han d’escoltar-te. En funció d’això, si coneixes quin tipus d’orador ets, no et serà difícil adequar el teu llenguatge, els exemples que empraràs o, fins i tot, la imatge personal que vols projectar.
Si ja tens resolt tant el QUI com el COM, has de pensar en el QUÈ. Malgrat et sembli que tens molt clares les idees que vols traslladar, fer-ho de forma amable i entenedora no ho és tant. Del 100% que penses que diràs, probablement acabaràs explicant un 80% i, la gent, acabarà recordant un 20%. Per tant, has de ser molt precís en les coses que vols dir i les que has d’obviar. Per això, d’una banda has de tenir coneixement dels topoi, aquells consensos socials sobre temes comuns, que no necessàriament són veritat però que existeixen. I, per altra banda, has de dissenyar una bona estructura tripartida: a la introducció has de pensar una captatio benevolentiae (moviment vertical d’amabilitat de l’orador respecte al públic) i una captatio d’interès (moviment horitzontal d’acostament del tema respecte al públic); al desenvolupament, hauries de sintetitzar els punts del teu discurs en un màxim de tres; I, finalment, has d’imaginar una conclusió memorable.
Com avançava a l’inici, amb una hora de conferència (o dues pàgines de resum) és impossible aprendre a parlar en públic amb eficàcia, però si t’atreveixes a descobrir-ne els secrets (i sobretot t’atreveixes a practicar-los) seràs capaç de fer-ho. Per tot això, abans de qualsevol intervenció oral t’has de preguntar QUÈ vols dir, a QUI li ho diràs i COM ho vols fer.
Josep Vicenç Mestre Nogué
